Jimmy i Carol a l'escola de màgia

Hi havia una vegada un nen que es deia Jimmy i la seva germana es deia Carolina, tot i que els seus amics li deien Carol. Els dos nens vivien amb els seus pares i anaven a l'escola del barri on tenien molts amics.Però un bon dia en Jimmy va descobrir que tenia un don, el seu don era que podia moure les coses amb la ment. En Jimmy va decidir dir-li a la seva germana i ella li va dir que feia poc també havia descobert que tenia un don, el don de la Carol era poder desapareixer durant poc més d'un minut.

Van passar uns quants anys i els pares del dos germans van començar a adonarse que els seus fills tenien problemes i que tot s'estava tornant molt estrany. Els pares van deccidir preguntalsi als seus fills que els hi passava. Els nens van callar durant 2 minuts, però després van decidir explicalsi el que els hi passava. Quan els hi van explicar el pare es va desmaiar pero al cap de 10 minuts es va despertar. Els pares preocupats van buscar per internet escoles per a nens i ne nes "estranys" (amb poders...) i van trobar una escola a Barcelona, aleshores els van enviar cap a Barcelona. Aquella escola era molt gran i a més hi havia molts nens i nenes com ells(estranys). Els nens van creixer i al cap de 10 anys van sortir i van anar a viure amb els seus pares perquè a l'escola de màgia els hi havien ensenyat a controlar els seus poders.

Van viure tota la vida ven feliços, més del que eren quan encara no savien que tenien poders.

Tal àpat, tal preu!

un xicot que anava en cotxe va arribar al restaurant a l'hora de sopar amb l'atenció de fer-hi un bon àpat i prosseguir la seva ruta, perquè volia arribar aviat al terme del seu viatge va deixar el seu cotxe a l'aparcament , va entrar cap a dins i desprès d'encarregar que li servesin un suculent menjar es va seure a la taula. Peró s'esqueia que aquell dia era de molta animació, el restaurant era fins dalt de gent que volia sopar els cambrers pocs besars de tant de tràfec no donaven l'abast a servir a tothom. El nostre xicot prou olorava amb visible satisfacció dels diversos plats que li passaven per davant, que feien un flaire engrescadora pero mai no acabava d'arribar el torn. Fins que veient que feia tard i que si sent retenia arribaria tard a casa va decidir anar-se'n sense aber tastat res pensant que de moment podia passar fins al proper restaurant. El propietari en veure que s'alsava i que senanava, i li va al seu restaurant.
-que vols que et pagui, si men vaig sense haver menjar res?
-No has menjat res, però has olorat tots els plats i això també s'ha de pagar.
a les hores el xicot es va treure la cartera i li va ensenyar, la va tornar a tancar i va dir al propietari:
-Has vist els colors dels bitllets, oi? Doncs amb el color et pago com cal l'olor dels seus plats.

Aquest es un blog que em fet en Sergi i en Joel per compartir els contes i llegendes que trebem amb tot el món ja sigui per al infants com per a la gent gran campanyats amb els pares i tota la família si cal.