Tal àpat, tal preu!

un xicot que anava en cotxe va arribar al restaurant a l'hora de sopar amb l'atenció de fer-hi un bon àpat i prosseguir la seva ruta, perquè volia arribar aviat al terme del seu viatge va deixar el seu cotxe a l'aparcament , va entrar cap a dins i desprès d'encarregar que li servesin un suculent menjar es va seure a la taula. Peró s'esqueia que aquell dia era de molta animació, el restaurant era fins dalt de gent que volia sopar els cambrers pocs besars de tant de tràfec no donaven l'abast a servir a tothom. El nostre xicot prou olorava amb visible satisfacció dels diversos plats que li passaven per davant, que feien un flaire engrescadora pero mai no acabava d'arribar el torn. Fins que veient que feia tard i que si sent retenia arribaria tard a casa va decidir anar-se'n sense aber tastat res pensant que de moment podia passar fins al proper restaurant. El propietari en veure que s'alsava i que senanava, i li va al seu restaurant.
-que vols que et pagui, si men vaig sense haver menjar res?
-No has menjat res, però has olorat tots els plats i això també s'ha de pagar.
a les hores el xicot es va treure la cartera i li va ensenyar, la va tornar a tancar i va dir al propietari:
-Has vist els colors dels bitllets, oi? Doncs amb el color et pago com cal l'olor dels seus plats.

Aquest es un blog que em fet en Sergi i en Joel per compartir els contes i llegendes que trebem amb tot el món ja sigui per al infants com per a la gent gran campanyats amb els pares i tota la família si cal.